De mossèn Arnella a l'actualitat / Domènec Ferran Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 18-35 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.

El Patrimoni oblidat de Terrassa / Cristina Coll Márquez, Sílvia Comellas Compte, M. Gemma Garcia Llinares, antonio Moro Garcia



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 36-49 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.

En guàrdia! La salvaguarda del patrimoni egarenc durant la guerra civil / Anna Vila Gestí
Vila i Gestí, Anna


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 50-65 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el patrimoni cultural com "un conjunt de testimonis que formen l'herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l'art, el llenguatge, l'entorn, el paisatge, etc.". El patrimoni és una idea àmplia, molt àmplia, que comprèn aspectes tan distants, i a la vegada tan propers, com poden ser un quadre, una fàbrica, un registre parroquial o una Festa Major. Tots ells, però, comparteixen la capacitat de ser vestigis de la història d'un poble, d'una comunitat, d'unes persones. Tanmateix, aquest és un concepte que ha anat variant al llarg del temps, adaptant-se als nous discursos i a les noves necessitats de les societats. A dia d'avui, allò que considerem patrimoni dista bastant sobre el que un florentí del segle xiv o un parisenc de finals del setcents podien considerar com a tal. Així doncs, la noció de patrimoni és permeable, a vegades fins i tot etèria, i va variant al llarg dels anys.

La Defensa del patrimoni arquitectònic com a defensa de la ciutat (1970-1977) / Pau Monterde Farnés, Òscar Monterde Mateo, Pere Vidal Palet
Monterde i Farnés, Pau


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 67-93 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El 26 de maig del 1973, el diari Tarrasa Información publicava una carta al director sota el títol "Es preciso conservar el patrimonio modernista", signada pels presidents de tres entitats i un grup d'arquitectes i estudiants d'Arquitectura de la ciutat1, motivada per la destrucció de la casa Roig Llauger, al carrer Nou de Sant Pere, 56, obra de Lluís Muncunill, datada el 1910, i que contenia a l'interior uns frescos de 1944 del pintor terrassenc Joan Duch. A la carta, a més de destacar la passivitat de les persones directament responsables de protegir el patrimoni artístic urbà de la ciutat, manifestaven una serie de consideracions.

El Patrimoni natural terrassenc : valor, estudi i protecció / Josep Germain Otzet
Germain i Otzet, Josep


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 94-26 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En aquest article es parlarà del valor i les característiques del medi natural terrassenc i dels que l'estudien i el defensen, però la primera imatge que es vol recollir del patrimoni natural terrassenc no és la dels científics o dels conservacionistes, sinó la dels que simplement s'han sentit atrets per la seva bellesa.

La Transformacio del patrimoni. Patrimoni arquitectònic / Barto Busom
Busom, Barto


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 130-135 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Són aquestes ratlles una petita reflexió, sorgida de les oportunitats d'haver pogut col·laborar, com a arquitecte, en diversos processos de transformació del nostre patrimoni, entès com a bé material. La transformació del Patrimoni arquitectònic, una actitud i una oportunitat de posar en valor les paraules de JV Foix. "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

Patrimoni digital / Marc Hernández Güell
Hernández Guell, Marc


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 136-141 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Un adagi a l'entrada de l'Arxiu Municipal de Girona dona la benvinguda als visitants: "Els arxius no són un regal dels nostres pares, són un préstec dels nostres fills." En efecte, el patrimoni cultural que no es cuida i no s'atén s'acaba perdent o deteriorant d'una manera o altra. És, per tant, necessari donar als béns culturals els millors tractaments disponibles a cada moment per tal de garantir-ne el coneixement i la continuïtat i transmissió intergeneracional. En aquest article parlarem del patrimoni cultural digital, que és el resultat de l'aplicació sobre el patrimoni cultural de les eines i tractaments propis de l'era digital en la qual estem immersos.

El Nostre passat, també és el nostre present i futur / Carles Caballero Peña
Caballero Peña, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 142-144 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Avancem cap a la consolidació de l'era digital, una situació en què els arxivers i els conservadors es veuran immersos en una nova problemàtica d'imatges sense suport, fungibles i absolutament efímeres. A mesura que ens separem del segle XX comencem a entreveure els greus problemes que presentarà la conservació dels arxius nadius digitals.

Idees al voltant de la conservació i la gestió d'arxius fotogràfics / Laura Terré Alonso
Terré Alonso, Laura


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 145-148 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Avancem cap a la consolidació de l'era digital, una situació en què els arxivers i els conservadors es veuran immersos en una nova problemàtica d'imatges sense suport, fungibles i absolutament efímeres. A mesura que ens separem del segle XX comencem a entreveure els greus problemes que presentarà la conservació dels arxius nadius digitals.

Educació en el patrimoni. Què és i per a què serveix? / Mia Pérez Tolrà
Pérez Tolrà, Mia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 149-150 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Partint de la certesa que "som el resultat de què i qui ens ha precedit", la importància d'educar en el patrimoni és primordial. Ara bé, el concepte de patrimoni no és estàtic. Varia i s'adapta a cada realitat, però el definim a grans trets, com tots aquells béns tangibles i intangibles d'important valor per al coneixement, creences, diàleg, cultura, llengua, etc. i que ens defineixen com a societat i com a individualitat.

La Plataforma Tu Ets Entorns Terrassa! / Toni Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 151-153 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La plataforma creada amb la denominació TU ETS ENTORNS TERRASSA! va néixer per donar a conèixer i protegir els valors naturals i agrícoles dels diferents espais a l'entorn de la ciutat de Terrassa i sobretot per la necessitat de mantenir els connectors ecològics amb altres espais protegits o no de la comarca del Vallès Occidental.

La Seu d'Ègara. Diàleg entre el patrimoni, la cultura i les arts / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 154-156 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La Seu d'Ègara és un testimoni extraordinari de la pintura i l'arquitectura en època medieval. Des del neolític fins a l'actualitat, aquest espai carregat de cultura i història ha estat habitat per diverses civilitzacions que hi han deixat la seva empremta. Des del poblat ibèric d'Egosa i el municipi romà d'Ègara, fins a la creació de la seu episcopal d'Ègara al voltant de l'any 450, i la posterior canònica de Santa Maria de Terrassa, al segle XII.

El Valor del patrimoni documental / Montserrat Cuyàs Artigues, Teresa Cardellach Giménez
Cuyàs i Artigues, Montserrat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 157-159 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Quan es parla de patrimoni cultural, en general, acostumem a pensar en el patrimoni arquitectònic, en el museístic, en el monumental, en el que es troba a peu de carrer, i que és visible a simple cop d'ull. Sovint, queda en un segon pla el patrimoni documental, els documents, els llibres, les fotografies, les pel·lícules o els audiovisuals. Fins ara, allò que considerem patrimoni documentaestà fixat en suports molt fràgils: pergamí, papir, paper, cel·luloide, plaques de vidre, cintes de vídeo, films, etc., que requereixen unes condicions de conservació específiques i acurades. El patrimoni documental no pot estar exposat al carrer, ni en vitrines de manera permanent, sinó que està preservat als arxius, a les biblioteques i els centres especialitzats; hemeroteques, filmoteques, etc. Però el valor del patrimoni documental no prové de la seva extrema fragilitat i dificultat de preservació, sinó de la informació que conté, del seu contingut, del que transmet. I aquesta informació és la que cal posar en valor, explicar-la en el seu context, tractar-la i valorar- la per oferir-la a la ciutadania.

Patrimoni arquitectònic i especulació immobiliària / Sílvia Margalef Callau
Margalef Callau, Silvia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 160-162 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

No cal dir que la Terrassa actual és hereva d'una important tradició tèxtil i modernista que ha marcat el seu paisatge urbà fins a dia d'avui. Fàbriques, magatzems, residències de la burgesia, cases d'obrers, entre d'altres, encara romanen presents als carrers i formen part indissoluble de la imatge i identitat terrassenca, fins al punt que aquest ric patrimoni industrial ha esdevingut l'eix central de promoció turística de la ciutat. Molts d'aquests elements arquitectònics amb valor històric, ara entesos com a recurs i com a oportunitat, els podem trobar convertits en noves peces urbanes que acullen equipaments públics, habitatges o altres usos. D'aquesta manera s'assegura preservar els vestigis que van donar vida a un lloc i van configurar un espai, garantint el seu futur i conservació.

Llengua i patrimoni : la terra dels pares / Jaume Aulet Amela
Aulet i Amela, Jaume


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 163-166 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Si la llengua que hem heretat dels nostres pares configura allò que som, segur que és l'element essencial del nostre "patrimoni". El patrimoni -recordeu la definició del diccionari- és allò que heretem. I bàsicament ho heretem dels nostres pares i, per tant, és "de casa nostra" (havíeu retingut l'expressió, oi?). I allò que heretem dels nostres pares -segueixo l'argumentació lingüística (i ara també etimològica)- no és altra cosa que la "pàtria". Per això "pare" (el "pater" llatí), "pàtria" i "patrimoni" tenen la mateixa arrel etimològica. Ho veieu, doncs, per què la llengua és tan important a l'hora de definir el "patrimoni"? I és que la llengua no enganya mai. El problema és que no valorem prou allò que ens diu i ens fa saber.

Terrassa fa pudor (en la ciutat desaromatitzada) / Ander Zurimendi
Zurimendi, Ander


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 167-169 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Les ciutats pateixen un procés de pèrdua d'olors genuïnes (i per tant, de patrimoni immaterial). Està directament associat amb els canvis socioeconòmics i l'afebliment dels trets idiosincràtics locals. Recorrem Terrassa amb un mapa de les olors que encara trobem i d'altres que ja no hi són.

Patrimoni i turisme, una simbiosi del tot profitosa / Jordi Garreta Clusella
Garreta i Clusella, Jordi


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 170-173 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El patrimoni cultural és un factor determinant de l'atractiu turístic de Catalunya, i molt especialment de Barcelona que, com és prou sabut, és la principal marca amb què Catalunya es presenta al món, i la que atreu cada any més milions de turistes. Òbviament, no és l'únic factor, ja que el paisatge, les platges, l'estil de vida i molts altres elements sumen en l'oferta de la destinació i generen la imatge que motiva tants i tants visitants del nostre país. Però sí que és un factor clarament diferencial i que ajuda a destacar l'oferta de Barcelona, i de Catalunya en general, d'altres destins que competeixen en oferta de platja, de paisatge i de bona climatologia.

Entrevista a Marissa Josa / Miquel Peralta Mas
Peralta Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 174-189 (Miscel·lània) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Marissa Josa porta 53 anys dalt dels escenaris. La primera obra en què va tenir un paper va ser el 1968, a Terrassa, i la darrera el 2021, a Barcelona. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Terrassa i, així que va acabar els estudis, ja hi va treballar de professora de veu, feina que ha compaginat sempre amb la d'actriu. L'activitat teatral l'ha dut a actuar en 49 muntatges dramàtics diferents. A més, ha treballat d'actriu de televisió i de cinema.

Dades dels elements del patrimoni a Terrassa / Enric Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 192-202 (Dades) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

l reconeixement i la protecció dels diferents béns patrimonials requereix incloure'ls en inventaris o catàlegs oficialment reconeguts. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya disposa de diferents inventaris de patrimoni en què la presència dels béns patrimonials de Terrassa és ben desigual, i s'hi troben poc o gens representats. Així, els elements que formen part del patrimoni etnològic són tot just una desena, mentre que els inclosos als inventaris de patrimoni arquitectònic i arqueològic superen els 300. Pel que fa a la protecció urbanística dels béns patrimonials a escala municipal encara és vigent el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa (1986), que està format pel catàleg d'edificis, l'inventari d'edificis i elements d'interès arquitectònic, els elements d'interès i les restes i vestigis arqueològics i es pot consultar íntegrament a la pàgina [...] Per tipologies, els elements catalogats més comuns del Pla Especial del Patrimoni són els edificis de tipus residencial, seguits de les masies i dels d'ús públic, mentre que els de caràcter religiós, fàbriques o magatzems tenen una representació més baixa.

Del futur de la història, el nou Terme i el desgast / Centre d'Estudis Històrics de Terrassa



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 9-11 (Editorial) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.